1a i 2a setmana (Mónica Torrecilla)

Al llarg de les dues setmanes passades vam començar a treballar amb la segona part del projecte. Ja està decidit com ho representarem (per mitjà d'un teatre) i ja hem ens hem dividit els diferents personatges. No ha estat necessari reduir el text ja que durava uns 15 minuts.

Segona part del projecte

Breu fragment d'una de les escenes de l'adaptació de la Flauta Màgica

ESCENA 1

[Tamino entra en escena.]

Tamino: Bon dia a tots! Em presento: sóc en Tamino, i provinc de Vallbona. Estic al front d’una gran empresa d’espectacles propietat de la Sra. Picasol, coneguda com “la Reina de la Nit”. I, bé, aquí teniu el meu despatx. La veritat és que no estem passant per un bon moment. [L’estrés comença a apoderar-se d’ell] Una bèstia enorme, la crisi, ens està perseguint. El meu càrrec com a director de l’empresa està en perill... No sé on aniré a parar! Els deutes ens estan ofegant! Aiii...

[Tamino es desmaia. Apareixen tres secretàries]

Senyora 1: Què ha passat! Aviseu corrents al 112!

Senyora 2: Pobre noi! Aquesta crisi acabarà amb la seva salut!

Senyora 3: No para de treballar! Es passa el dia i la nit connectat a l’ordinador!

Senyores 1, 2, 3: Noies, hem de buscar una solució!

[Les tres secretàries marxen. Passat uns segons tornen a aparèixer en escena.]

Senyora 1: Ei! Ens han concedit la subvenció de la Comunitat Europa!

Senyora 2: I el Banc de Sabadell ens ha concedit el crèdit que vam demanar fa dos mesos!

Senyora 3: I jo he aconseguit que l’empresa tèxtil ens permeti demorar els pagaments pendents!

Senyora 1, 2, 3: Visca!

[Les tres secretàries surten. Tamino recupera el coneixement.]

Tamino: Què hi faig jo aquí? [Mira a banda i banda desconcertat.]

7a setmana (Helena Font)

Com les setmanes anteriors vam estar treballant en la Flauta Màgia i en els oboès.

6a setmana (Mónica Torrecilla)

La setmana passada vam continuar el dibuix de l'oboè i l'adapatació de la Flauta Màgica.

Tot i que les imatges no són molt clares, es pot veure el progrés de l'oboè. 

5a setmana (Maria Torva)

Durant aquesta setmana hem continuat fent el disseny de l'oboè i hem fet la descripció i adaptació dels personatges a la nostra època moderna. La setmana vinent continuarem l'adaptació de la Flauta Màgica.

http://www.youtube.com/watch?v=SJI43UaGeCc
http://www.youtube.com/watch?v=rxGy83aipbY
Aquests enllaços porten a uns vídeos musicals que formen part de l'òpera de la Flauta Màgica.

Esborranys de l'oboè

4a setmana (Clara Balcells)

Aquesta setmana, hem acabat de descriure les característiques dels personatges de l'obra de la flauta màgica. Per dilluns tindrem acabat l'adaptació dels personatges a la nostra època contemporània.

Entre tots ens hem distribuït les descripcions dels personatges

PERSONATGES FLAUTA MÀGICA

SARASTRO

És un sacerdot que viu en un castell amagat. Sembla un personatge dolent, però, al llarg de la trama es veu que vol salvar a Pamina de la manipulació de la seva mare, la Reina de la Nit i per això la rapta.  Tamino decideix alliberar Pamina i va fins al castell de Sarastro. Finalment descobreixen que aquest només els vol ajudar i tots dos es converteixen a la seva religió.

Sarastro, és un personatge que transmet tranquil·litat, veritat, saviesa i coneixement. El seu paper requereix serenitat i autoritat en escena. És interpretat per un baix.

LA REINA DE LA NIT

La Reina de la foscor de la ment. És un personatge malvat que mitjançant les seves tres dames assistents salva al príncep Tamino de l'atac d'una serp gegant. En pagament, Tamino arribarà a un acord amb la reina pretenent aconseguir la mà de la seva filla a canvi que l'alliberi del segrest en què la té sotmesa Sarastro. Tamino, acompanyat de Papageno, l'ocellaire de la reina, es disposarà a salvar la seva estimada, però un cop arriba al regne de Sarastro, s'adona de que la realitat és una altra i decideix quedar-s'hi al costat de la seva estimada i lluny de la reina. Per quedar-se i pertànyer al temple dels savis, haurà de passar una sèrie de proves que aconseguirà superar. Finalment els dos amants s'uniran per sempre mentre que la malvada mare de la noia serà derrotada definitivament.

TAMINO

Tamino és el paper principal de l'òpera la Flauta Màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart. És el portador de la flauta amb poders màgics a través de la  historia.
Tamino és un príncep, fill de un Fürst que està enamorat de Pamina. Convençut per la Reina de la Nit, s’aventura a salvar a Pamina, raptada pel màxim sacerdot Sarastro, que li promet a Tamino que li donarà la ma en matrimoni de la seva filla si aconsegueix alliberar-la.
Durant les seves aventures, acompanyat pel caçador d'ocells Papageno és convençut per la bondat i la saviesa del sacerdot i decideix seguir la seva religió. A més aconsegueix junt a Pamina superar les probes i ser anomenat sacerdot.

PAPAGENO

És un home-ocell de la malèfica Reina de la nit que acompanya al protagonista, príncep Tamino. Se’l sol interpretar com un personatge graciós, desesperat per trobar l’amor en una companya, Papagena, amb la qual vol formar una família i tenir molts fills. Representa l’home natural i comú, al ser humà humil i bo, La part més important de l’obra en que apareix Papageno és l’escena de Papageno amb Papagena cantant.

PAMINA

 Pamina es la filla de la malvada reina de la nit. En la obra, el tipus de veu és generalment una de soprano. Pamina està enamorada de Tamino, i Tamino de ella. En la obra, Pamina és segrestada per un dimoni anomenat Sarastro, i Tamino, després de que la mare de Pamina, li ensenyi un retrat d’ella, se’n va enamorar. La Reina de la nit li digué que ella que estava segrestada, va decidir anar a rescatar-la.  Pamina és un dels personatges que apareix poc a l’obra. A l’obra, està entre el mal i el bé. Té que escollir entre la seva mare o el seu enamorat, Tamino, però, finalment, s’acaba casant amb Tamino. A l’obra, Pamina crea una gran atenció per part de la reina de la nit, la seva mare i Tamino. Pamina es bona persona, honesta i noble. El seu vestit de color blanc, representa o simbolitza la puresa.

PAPAGENA

És un personatge enigmàtic, que comença sent una vella criada del castell, però al final resulta ser una dona ocell de caràcter similar al de Papageno, i igual que aquest té una manera de ser alegre i divertida que fa joc amb el seu aspecte juvenil i radiant.

MONOSTATOS

Personatge de raça negra, és el cap dels esclaus moros del palau de Sarastro. Durant tota l'obra intenta seduir la bella Pamina, sense acceptar una negativa per part d'ella com a resposta. És mentider, covard, apàtic i no és lleial a Sarastro, ja que posa egoisme davant tota la resta.

També apareixen dos sacerdots, que són els que porten a terme les proves al castell de Sarastro; tres dames, fidels a la Reina; i tres genis, que apareixen com a consellers en diverses escenes.

3a setmana (Enrique Cortada)

Durant aquesta setmana ens hem distribuït la feina de la següent manera: hem dividit els personatges més importants de la flauta màgica entre els membres del nostre grup. Pel proper dilluns tindrem una descripció de cadascun d'ells. A més hem buscat fotografies de l'oboè i alguns hem començat a dibuixar-lo.

2a setmana (Helena Font)

El dilluns vam  organitzar-nos una mica tota la setmana, els professors ens van indicar quin instrument teníem que dissenyar (Oboè o trompeta) i quina òpera teníem que veure i adaptar (La flauta màgica). El dilluns també vam començar a veure la òpera.
El dimecres no vam fer classe perquè vam entrar a las 9.
El divendres alguns van continuar veien la òpera i fent resums y els altres vam començar a analitzar la figura que tindríem que dibuixar. 

1a setmana (Mónica Torrecilla)

Durant aquesta setmana ens hem distribuït el treball de la següent manera:

Helena Font: característiques del classicisme
Maria Torva:   característiques de la cultura del classicisme
Enrique Cortada: característiques del classicisme musical
Clara Balcells:  característiques de la política del classicisme

Mónica Torrecilla: biografia d'un personatge important del classicisme

WOLFGANG AMADEUS MOZART

Fou compositor i pianista. Conegut principalment pel seu prodigiós talent per la música i per la composició de més de 600 obres en 35 anys de vida. Mozart, és considerat un dels músics més importants de la història.

Va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg, Àustria. Provenia d’una família de músics. El seu pare, Leopold Mozart, conscient de la habilitat del seu fill es dedicà exclusivament a la formació musical d’aquest i de la seva germana, Nannerl.

Amb tan sols 5 anys, Mozart ja mostrava un perfecte domini del violí, del teclat i ja havia compost les seves primeres obres musicals.

Als sis anys el seu pare el va portar de gira per Europa que tingué molt èxit. Als vuit anys va composar la seva primera simfonia.

L’any 1767 la seva família es va establir a Viena. Dos anys més tard, quan tenia 13 anys va ser nombrat mestre de concerts del príncep-arquebisbe de Salzburg, però aquest no va saber veure el gran talent de Mozart.

Mozart va deixar  l’arquebisbe i es va instal·lar a Viena on va escriure les seves primeres òperes. Es va casar l’any 1782 amb Constance Weber.

Al 1791 Mozart, tot i que estava malalt i tenia grans deutes, va continuar escrivint partitures.  Durant aquest temps va escriure, entre d’altres, “La Flauta Màgica” i començà “Rèquiem”. Aquell  mateix any, Mozart morí a Viena.

CARACTERÍSTIQUES DE LA POLÍTICA

Al classicisme, la política es va veure influenciada després de la revolució francesa, que va ser quan van fer l'execució del rei Lluís XVI i quan es va crear el calendari republicà . 

També hi va haver el cop d'estat de Napoleó Bonaparte, en el regnat de Carles III. La maçoneria unia la música i les idees polítiques . Una cosa va influir en l'altra i al final van acabar desenvolupant fins formar-se una idea política i musical influïda en ambdues coses.

Aquesta època va ser bastant llarga, el que suposa diversos canvis i una pluja de diferents idees de les persones . El Depotisme il·lustrat era una forma de governar, que tenia com a finalitat buscar el benestar i la cultura. Frederico II de Prússia , Josep II d'Àustria i Carles II a Espanya, van ser els monarques reformistes, que, amb el seu poder absolut, van pretendre canviar algunes coses i dur a terme diverses millores . 

En aquest període, hi ha un desplaçament políticament i socialment de l'aristocràcia per la classe mitjana i la revolució industrial i capitalista. 

En aquest període, la política pateix molts canvis .

CARACTERÍSTIQUES CULTURALS

Com el seu propi nom indica es va inspirar en l’art y la manera de pensar del mon clàssic ( l'antiga Grècia y l'antiga Roma). El classicisme té els seus orígens mes immediats en la continuïtat dels valors del Renaixement, també tenint en compte cercar nous coneixements y la perfecció de les
característiques de l’humanisme.

L'ús del concepte pintura clàssica, trobats en la manca dels restos de la pintura de la Antiga Grècia o de la Antiga Roma, es va estendre en les produccions de la cultura del classisme del segle XVII. Els conceptes de la musica clàssica que equival a la musica culta o classicisme musical. Les corrents pictòriques que es van desenvolupar en el segle XVII. A Italià van sorgir dues tendències: el caravaggisme y el classicisme, les dues marcades dintre la pintura barroca, però la seves característiques son diferents.

1. Predomina el dibuix sobre el color.
2. L’espai es construeix mitjançant planells successius sense fer grans diagonals característiques del Barroc.
3. Les figures estan normalment col·locades en el centre de la composició.
4. I són independents a diferència del Barroc.
5. No hi ha contrastos violents ni actituds exagerades.

Per finalitzar la música també va ser molt important en aquella època. En el classicisme, gairebé tota la cultura es centra en l’art i la música. Els artistes més destacats van ser: Leonardo, Bramante, Rafael y Miguel Ángel, els compositors i musics més destacats van ser Wolfgang Amadeus Mozart i Joseph Haydn.

CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA

La música en el classicisme és cortesana, refinada, elegant, objectiva y poc emocional.

Durant aquest període apareixen la simfonia (composició per a orquestra, estructurada segons les normes que regulaven la sonata), el concert (composició musical escrita per a un o pocs instruments solistes i una orquestra) i la sonata (composició musical per a un instrument que es divideix normalment en quatre parts o moviments: un allegro, un andante o un adagio, un minuet i un rondó o un allegro al final).

La música és clara i el ritme senzill.  Trobem una dinàmica tranquil·la sense forts crescendos ni diminuendos.

La música instrumental és més important que la vocal.  En el classicisme s’inicia la orquestra moderna i apareix el piano.